Escrit a l'aigua El bloc de Rodolfo Martínez

On vaig dir "dic" ...

Així, amb total naturalitat, la premsa espanyola ha passat a unes setmanes de, més o menys, negar que hi hagués hagut un cop d'estat a Hondures, a mencionar una i altra vegada.

Llegiu els diaris de l'últim mes i compareu el tractament informatiu que se li va donar en un inici a l'assumpte al qual se li està donant ara.

Mentre va ser notícia de portada, es va evitar amb una cura exquisida la menor lusió que pogués portar-nos a pensar que el que s'havia produït a Hondures era un cop d'estat contra un govern constituït democràticament. Al contrari, sense dir-ho d'una manera explícita, la sensació que ens quedava era que les forces democràtiques del país llatinoamericà s'havien vist obligades a prendre mesures contra certs intents totalitaris del president del govern.

Ara que tot el referent a Hondures ha passat a les pàgines interiors (quan no a ignots racons penes consultats del diari) sí que es parla de cop d'estat sense cap problema. Que, per altra banda, és el que va ser.

Per descomptat, se segueix marejant la perdiu. Quan es parla d'enfrontaments entre els ciutadans i els colpistes, els diaris segueixen parlant d'enfrontaments entre els partidaris del president deposats i dels governants actuals, com si tots dos "bàndols" estiguessin peu d'igualtat moral o ideològica.

El que em crida l'atenció de tot l'assumpte, però, és la manera que s'ha rectificat sense rectificar, la manera com el biaix de les notícies han anat des de la justificació gairebé explícita d'un cop d'estat contra un govern democràtic a la condemna (més o menys-de vegades, en alguns casos, segueix sent menys que més-) del mateix fet. No hauria de sorprendre'm. Aquesta habilitat de la premsa per dir "Diego" on uns dies enrere havia dit "dic" i assumir que sempre ha estat així, que ells mai van dir "dic" i si algú ho recorda d'aquesta manera és que els falla la memòria, és una cosa habitual en el nostre món.

Però no he perdut la capacitat de sorprendre'm. Segueixo sorprenent com un nen cada vegada que algú diu tot el contrari del que deia fins feia poc i ho fa com si mai hagués dit l'anterior.

Encara que, en el fons, el que més em sorprèn és que, malgrat tot, funciona.

Som lliures de tenir les nostres pròpies opinions, però això no ens autoritza a escollir els fets que ens convinguin.

Mike McRee